Deixa un comentari

LES FULLES

TARDOR 2015Ciutadella 23.09.2015

 

Diuen coses secretes a la terra ombrejada
i mulla la finestra
A les soques humides, a l’ardent nuvolada
A l’ocell que reposa fatigat del seu vol
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Ballen danses estranyes cap a cap de la branca.
La més vella es desprèn i del ball queda franca;
Pot rodar per la terra rondinant tant com vol.
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Cada dia fan festa de blau cel, de rosada,
de llisquents tremolors de la pluja perlada
del mosquit rondinaire i del feixuc cargol.
És el vent qui les dora?
És el sol qui les mou?

Joana Raspall
Anuncis
Deixa un comentari

IX

DSC_0266 Ciutadella 19.09.2015

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates…

 

Maria-Mercè Marçal

Deixa un comentari

DESTÍ…

http://www.megustaleer.com/libros/lamant-japons/VT61819“Dos anys després que l’Alma arribés a casa seva per quedar-s’hi, l’Isaac Belasco es va associar amb en Takao Fukuda per posar-hi un viver de flors i plantes decoratives; tenia el somni de convertir-lo en el millor de Califòrnia. Primer caldria comprar unes parcel·les a nom de l’Isaac, com una manera d’esquivar la llei promulgada l’any 1913, que impedia els isei, posseir terres o comprar porpietats. Per a en Fukuda era una oportunitat única, i per a en Belasco, una inversió prudent, com les altres que havia fet durant els anys dramàtics de la Depressió. Mai no li havien interessat els vaivens de la borsa de valors, s’estimava més invertir en fonts de treball. Tots dos homes es van associar amb el benentés que quan en Charles, el fill gran d’en Takao, arribés a la majoria d’edat i els Fukuda poguessin comprar la seva part a en Belasco, al preu del moment, traspassarien el viver a nom d’en Charles i donarien per acabada la societat. En Charles, per haver nascut als Estats Units, era ciutadà americà. Va ser un acord entre cavallers segellat amb una simple encaixada de mans.

Al jardí dels Belasco no arribaven ecos de la campanya de difamació contra els japonesos, als quals la propaganda acusava de competir deslleialment amb els agricultors i els pescadors americans, amenaçar la virtut de les dones blanques amb la seva luxúria insaciable i corrompre la societat amb els seus costums orientals i anticristians. L’Alma no en va saber res, d’aquests prejudicis, fins que al cap de dos anys d’haver arribat a San Francisco, de la nit al dia, els Fukuda es van convertir en el perill groc. Llavors l’Itximei i ella eren amics inseparables.”

(fragment pàg. 101-102)
Deixa un comentari

ODA AL VERANO

24.07.2015Plaça d’Artruxt (24.07.2015)

Verano, violín rojo,
nube clara,
un zumbido
de sierra
o de cigarra
te precede,
el cielo
abovedado,
liso, luciente como
un ojo,
y bajo su mirada,
verano,
pez del cielo
infinito,
élitro lisonjero,
perezoso
letargo,
barriguita
de abeja,
sol endiablado,
sol terrible y paterno,
sudoroso
como un buey trabajando,
sol seco
en la cabeza
como un inesperado
garrotazo,
sol de la sed
andando
por la arena,
verano,
mar desierto,
el minero
de azufre
se llena
de sudor amarillo,
el aviador
recorre
rayo a rayo
el sol celeste,
sudor
negro
resbala
de la frente
a los ojos
en la mina
de Lota,

el minero
se restriega
la frente
negra,
arden
las sementeras,
cruje
el trigo,
insectos
azules
buscan
sombra,
tocan
la frescura,
sumergen
la cabeza
en un diamante.

Oh, verano
abundante,
carro
de
manzanas
maduras,
boca
de fresa
en la verdura, labios
de ciruela salvaje,

caminos
de suave polvo
encima del polvo,
mediodía,
tambor
de cobre rojo,
y en la tarde
descansa
el fuego,
el aire
hace bailar
el trébol, entra
en la usina desierta,
sube
una estrella
fresca
por el cielo
sombrío,
crepita
sin quemarse
la noche
del verano.

Pablo Neruda  

Deixa un comentari

SAFOSi la mort fos un bé,

els déus no serien immortals

Safo de Lesbos

Deixa un comentari

PUNT DE LLIBRE…

punt de llibre“Existir, habitar en la prosa del món, acceptar que no hi ha principis absoluts que ens indiquen què hem de fer ni quin és el camí correcte, perquè no hi ha camins, només viaranys que no porten enlloc. Existir, restar obert a (in)finites formes de ser, de configurar el món i la vida. Existir, suportar el vertigen dels intersticis que s’obren en el buit de les lleis, de les normes, dels costums. Existir, escoltar el silenci del sofriment que el soroll de la quotidianitat amaga.”

 (fragment de La lectura com a pregaria, Joan-Carles Mèlich)
Deixa un comentari

ESTIU

estiu 2015Ara és l’estiu,
l’estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se’n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre

(fragment)
Miquel Martí i Pol

Tam-Tam Press

Actúa, crea, piensa, retumba

enlenguapropia.wordpress.com/

ideas sobre la cultura literaria

QuéLeer

Literatura para no literatos

Lecturas Sumergidas

Cultura: Literatura, Pensamiento, Música, Cine, Arte, Filosofía, Entrevistas, Libros

Retazos de un escritor

Felipe J. Piñeiro

No somos na...

Otro sitio más de Sitios de Blogs de Culturamas

Más palabras para olvidar

Blog del poeta Luis Miguel Rabanal

%d bloggers like this: