Deixa un comentari

TOT ÉS FRÀGIL

Com el vol indecís, d’un sospir
que arriba amb esma al pit, les tardes tèbies.

Com la llum dels capvespres d’abril,
que claregen les nits de Primavera.

Tot és fràgil, massa fràgil.
Tot és fràgil, fràgil, fràgil.

Com l’estranya saviesa dels vells
o el dibuix d’un ocell sobre les roques.

Com la flor que s’ha obert d’improvís,
la riquesa, l’oblit, la bellesa.

Com el temps que s’amaga als miralls
o el misteri profund d’un incendi d’estrelles.

Com la vida que tinc a les mans,
com un germà que he abraçat en l’absència.

Joan Isaac

Tot és fràgil

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Tam-Tam Press

Actúa, crea, piensa, retumba

enlenguapropia.wordpress.com/

ideas sobre la cultura literaria

QuéLeer

Literatura para no literatos

Lecturas Sumergidas

Cultura: Literatura, Pensamiento, Música, Cine, Arte, Filosofía, Entrevistas, Libros

Retazos de un escritor

Felipe J. Piñeiro

No somos na...

Otro sitio más de Sitios de Blogs de Culturamas

Más palabras para olvidar

Blog del poeta Luis Miguel Rabanal

%d bloggers like this: