Deixa un comentari

ELEGIES A UNA NIT

(fosquet 31.10.2012)

 I

Unes branques, només, nues encara,

per donar l’agombol a les estrelles

i teixir-hi el capoll dels amples somnis.

I tu i jo i l’aire dolç i aquell silenci

cantat pel rierol i l’olivera…

Plenitud de l’instant! Vas ofrenar-me

un tast d’eternitat dintre d’uns braços

puríssims i fidels: Prou tornarien

les fúries i els neguits i la tempesta,

però tu restaries com les albes,

com un cel pressentit, com l’enyorança

del paradís perdut, i els teus misteris

serien font d’amor on trobaria,

al llarg del meu camí, la veu del somni

i em seria de nou dat en penyora

el renovat delit d’ales perdudes

en impossibles vols a la recerca

d’un astre inabastat, estel claríssim

que en flama convertís a les tenebres.

Rosa Leveroni
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Tam-Tam Press

Actúa, crea, piensa, retumba

enlenguapropia.wordpress.com/

ideas sobre la cultura literaria

QuéLeer

Literatura para no literatos

Lecturas Sumergidas

Cultura: Literatura, Pensamiento, Música, Cine, Arte, Filosofía, Entrevistas, Libros

Retazos de un escritor

Felipe J. Piñeiro

No somos na...

Otro sitio más de Sitios de Blogs de Culturamas

Más palabras para olvidar

Blog del poeta Luis Miguel Rabanal

%d bloggers like this: