Deixa un comentari

47

Girona 19.05.2013

Girona 19.05.2013

Aquest poema és un cop de vent.

Més enllà tal vegada no hi ha res,

o potser el tot i el res s’hi confonen.

El silenci decanta el pensament

que es perd pels plecs subtils d’una cortina

que deforma el paisatge.

Espero un crit

que trenqui aquest embruix, o la presència

d’una noia d’ulls foscos que concreti

sense dir res el gran buit que ara em xucla.

Transcorre el temps i les cent mil agulles

del silenci teixeixen una frase

que conec bé i ara ja no em dol gaire:

Aquest poema és un cop de vent.

Miquel Martí i Pol  

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Tam-Tam Press

Actúa, crea, piensa, retumba

enlenguapropia.wordpress.com/

ideas sobre la cultura literaria

QuéLeer

Literatura para no literatos

Lecturas Sumergidas

Cultura: Literatura, Pensamiento, Música, Cine, Arte, Filosofía, Entrevistas, Libros

Retazos de un escritor

Felipe J. Piñeiro

No somos na...

Otro sitio más de Sitios de Blogs de Culturamas

Más palabras para olvidar

Blog del poeta Luis Miguel Rabanal

%d bloggers like this: