Tag Archive | Ciutadella
LES FULLES
Ciutadella 23.09.2015 Diuen coses secretes a la terra ombrejada i mulla la finestra A les soques humides, a l’ardent nuvolada A l’ocell que reposa fatigat del seu vol És el vent qui les dora? És el sol qui les mou? Ballen danses estranyes cap a cap de la branca. La més vella es desprèn […]
ODA AL VERANO
Plaça d’Artruxt (24.07.2015) Verano, violín rojo, nube clara, un zumbido de sierra o de cigarra te precede, el cielo abovedado, liso, luciente como un ojo, y bajo su mirada, verano, pez del cielo infinito, élitro lisonjero, perezoso letargo, barriguita de abeja, sol endiablado, sol terrible y paterno, sudoroso como un buey trabajando, sol seco en […]
IN MEMORIAM
Intimidad En el corazón de la mina más secreta, En el interior del fruto más distante, En la vibración de la nota más discreta, En la caracola espiral y resonante, En la capa más densa de pintura, En la vena que en el cuerpo más nos sonde, En la palabra que diga más blandura, En […]
PER MOLTS D’ANYS, OLGA XIRINACS!
Ciutadella, 11.05.2015 RELLOTGES I MECANISMES DES de sempre m’han comptat les hores, vaig néixer amb un rellotge biològic i data de parada. Jo no ho sabia ni ho havia demanat, i me’l trobo que em porta de dret a la mort. Batega com un rellotge de pared i sense aquella precisió: el de pared, impassible […]
VERDS…
Des de les platges d’aquella gran tendressa refaig vells somnis. Miquel Martí i Pol Macarella, 2.05.2015
A MIG MATÍ…
Plaça des Born, 1.05.2015 El tiempo es invencible porque él mismo se destruye a cada instante José Luis Sampedro
POSTA DE SOL AL MAR
Passeig Marítim (Ciutadella, 19.04.2015) No tinguis por del sol, que fatalment ha de morir, i ans de morir protesta. Veuràs com de batalla fa requesta. Com es dilata i com es va encenent. Torna el núvol rosat i sangonent i esbarria la púrpura en tempesta; pinta les aigües com per dur-hi festa i, més […]
Ciutadella, abril 2015 La flor perdia els seus colors magnífics; jo contemplava vanament el passatge del meu jo per la terra. Ono No Komachi
PRIMAVERA
Ciutadella abril 2015 Eres tan cursi hija que no hay por dónde cogerte. Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi, adornada de odas y vergeles no digamos. Primavera, más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua; pero a pesar de todo te defiendo, porque haces retoñar ese geranio, que se […]