Tag Archive | Mercè Rodoreda
IN MEMORIAM
PLANY DE CALIPSO Jo veig la teva terra nua i roent, deserta, vora la mar en fúria sota un penya-segat, el teu palau de pedra com una boca oberta i l’erm on brunz la vespa i on famejà el ramat. Jo sóc allò que es deixa, allò que fuig i passa: l’oreig entre les fulles, […]
la paraula escrita permaneix... 